Nit de reis
Fa fred, l'arbre de nadal està encès amb unes llumetes que fan pampallugues. Fa estona que és fosc, però avui una claror especial ilumina carrers i cases. Aquesta nit és llarga pels petits i eterna pels grans.
M'agrada la nit de reis. Veure els nens bocabadats davant aquells éssers suprems que aquesta nit entraran a les seves cases per les finestres o fent servir la clau màgica que els hi ha donat l'alcalde, i al peu d'aquell arbre que ara es veu, ara no es veu, hi posaran, amb tota la seva il·lusió, uns quants presents i faran dues mossegades als torrons i un glopet al cava que la mare ha tingut l'encert de deixar preparat.
Aquesta nit a mi també m'encega la il·lusió. No he demanat res a aquests tres ens generosos, però és bonic que facin aquesta feina. És genial no poder aclucar l'ull pensant que potser s'hi aguantes una miqueta més pots arribar a sentir-los entrar a casa quan tot queda quiet. I al matí desitjar despertar-me, aviat, aviat, que segur que ja han passat. I al meu cap sona una cançó tradicional sudamericana:
Llegaron ya los reyes, eran tres,
Melchor, Gaspar, y el negro Baltasar.
Arrope y miel le llevarán
y un poncho grande de alpaca real.
Changos y chinitas duérmanse
que ya Melchor, Gaspar y Baltasar
todos los regalos dejarán
para jugar mañana al despertar.
El niño Dios muy bien lo agradeció
tomó la miel y el poncho lo abrigó
y fue después que los miró
y aquella noche el sol deslumbró.
Que tingueu una bona nit de reis.
Este es Frodo.
Desde que vive con nosotros, es el centro de nuestras decisiones. Es cabezota, dormilón, mimoso y muy listo. ¿No dicen que los perros se parecen a sus amos?